Un acte de responsabilitat

S’han dit moltes coses després de tot el que ha pasat a Grècia en els últims dies. L’inesperada decisió de Papandreu a l’hora de decidir fer el referèndum, les complicacions que pot dur a Grècia i a tota la zona euro tot plegat, el crispament de Merkozy, les urgents reunions a Cannes, borses que continuen caient…

En tots aquests casos, s’ha parlat sempre de la irresponsabilitat de Giorgos Papandreu, la bogeria que podria haver representat fer un referèndum i el probable ‘no’ de la població grega i, sobretot, del gir populista que, no se sap encara ben bé per quin motiu, ha pres el primer ministre davant aquesta situació. Per a saber-ne més, recomano que escolteu l’interessantíssim debat que vaig presenciar el passat divendres al Veus en off de Llums de la Ciutat, i també l’article La tragèdia grega de Pau Dalmau, membre de deba-t.org.

I us recomano molt, també, aquest vídeo. Es tracta de la intervenció del diputat del partit Els Verds al Parlament Europeu Daniel Cohn-Bendit, que ens aporta una visió diferent de tot plegat. Al maig de l’any passat, Cohn-Bendit ja havia predit allò que anava a passar: que Grècia seria totalment incapaç de fer front a les condicions draconianes que s’exigien per a reduir el dèficit.

És només una qüestió d’irresponsabilitat per part de Grècia? No, la Unió Europea també hauria d’haver fet autocrítica en el seu moment. No puc estar més d’acord quan parla del conflicte entre Grècia i Turquia i la manera express que van exigir per tal que Grècia evités la fallida.

Aquest vídeo me’l va passar el meu germà la setmana passada. És a qui sempre recorro quan tinc algun dubte sobre temes d’aquests: llicenciat en una facultat d’economia, és també un freak de la història, així que coneix perfectament el rerefons a nivell històric d’aquesta situació.

Em parlava de com la conflictivitat geopolítica de Xipre, repartida entre Grècia i Turquia, ha arribat a influir en la crisi grega. Això ha portat a tots dos països a una cursa d’armament que ha portat al país hel·lènic a gastar un 4,3% del seu PIB en despesa militar, esdevenint així un dels països més militaritzats del món.

Curiosament, els principals venedors d’armes a Grècia són, ni més ni menys, els Estats Units, França i Alemanya. On és, la responsabilitat?