Apunts londinencs

Era un viatge que tenia moltes, moltíssimes ganes de fer. Reconec haver passat més d’una nit gairebé sense dormir, per a planejar algunes coses del viatge i fer una llista de llocs interessants en les meves estones d’insomni.

Gran Bretanya sempre m’havia cridat l’atenció, no sé si per la seva història, si per la meva vena futbolera, o perquè sóc fan tant dels Beatles com dels Rolling. Ja tenia pensat visitar Liverpool ara fa un any, però la vaga de controladors aeris em va esguerrar el viatge per complet. Em vaig haver menjar el bitllet  de tornada i les entrades per al Liverpool-Aston Villa, i us puc assegurar que el regust no era gaire dolç, precisament.

I, gairebé 20 anys després, per fi trepitjo terres britàniques. Jo, enamorada de l’anglès des dels 5 anys! Però lo bueno se hace esperar, i Déu n’hi do si l’espera ha valgut la pena.

M’he enamorat de Londres. Dels seus contrastos, dels seus barris amb casetes blanques, molt victorianes totes elles, de les tradicions com l’impressionant canvi de guàrdia que vam poder presenciar, on tot just a l’horitzó podíem intuir els gratacels d’un dels grans centres financers del món. De l’escalfor del te amb llet mentre fora fa fred (que no pluja!, només dissabte, i molt fina). De Harrod’s i el somiar és gratis que hauria d’haver en la seva entrada. Dels londinencs, més hospitalaris del que jo mateixa em creia, i del seu accent, més difícil d’entendre del que jo mateixa em creia.

De passejar per Hyde Park amb la que possiblement puguis considerar la teva millor amiga, i a la qual només pots veure un parell de cops l’any.

I moltes coses més, però necessitaria unes quantes entrades. Suposo que aquesta és la màgia de viatjar. Totes les imatges, fotografies, que se’t queden gravades i que de seguida que les recordes et ve un somriure d’orella a orella. I tot això, amb prou feines tres dies.

D’aquí poc, hi tornaré. Londres i jo hem deixat moltes coses pendents: no he visitat cap estadi, ni l’estimat Wembley, ni l’Emirates, ni Stanford Bridge… cap. Ni m’he pogut fer la foto de rigor a Abbey Road emulant els Beatles, ni he tingut temps de visitar cap dels museus, a mi, que m’agrada tant l’art (i sobretot si és de franc)! Però millor així: sempre, sempre deixar interrogants. L’excusa perfecta per a tornar-nos a veure les cares.

Mentre tornava, després de les típiques incidències i retards made in Ryanair, imaginava que algun dia seria jo qui respongués preguntes a turistes desorientats sobre la City. Qui no ha somiat a viure-hi? I, sobretot… per què no?

Quant a Anna Gumbau

19 años. Mis grandes pasiones son el Mundial de Motociclismo y la actualidad internacional. Sé que no tienen nada que ver, pero no tienen por qué ser incompatibles. Lectora empedernida, melómana, aprendiz de muchas cosas, y futbolera. Yo creo en Rossi.
Aquesta entrada ha esta publicada en De viatge, Personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Apunts londinencs

  1. Ruti ha dit:

    no hi pots anar a fer un erasmus a quart? si més no, a propet?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s