Com una reina (dispersa)

No, no he deixat el blog. O sí, més o menys. Espereu, que em prepari l’excusa… ah, sí. És que he estat tan absolutament dispersa aquests últims mesos, tenia tantes idees per a escriure que, finalment, cap d’elles no es materialitzava en articles que paguessin la pena de publicar. Productivitat zero, ho sé. Segurament, Hollande i Sarkozy m’haurien pogut posar com a exemple de què no s’ha de fer. Una mica com a Espanya, no? Bé, tant se val. Serà que a casa nostra no tenim pocs problemes.

Després d’uns quants mesos de descans, i més dispersa que mai, aquest blog torna a la càrrega. Algú es preguntarà què hauré estat fent durant tot aquest temps. Procrastinar, segur que no (una mica, va). L’estudi de ràdio 1 de can Blanquerna s’ha convertit en una mena de segona casa, he fet un parell d’anàlisis de com està el món per can Liberal, i he llegit, i molt. I animo a molta gent a què ho faci, ara que s’apropa Sant Jordi. Va, mínim una vegada a l’any. Molts no saben el que es perden. 😉

Amb el cap més a les vacances d’estiu que no pas a la universitat, però ja ho tenim, els somiadors. I tinc ganes de dir-vos-ho, de tornar a explicar-vos totes les coses que se’m van passant pel cap. Pensaments dispersos torna. Tocarà posar-se al dia i mantenir-lo actualitzat: nulla dies sine linea. Ho prometo. Però, abans, només puc dir-vos una cosa… sí, es tracta d’una frase molt recurrent en els últims dies: lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir.

Cineastes amb complexe de Froilán?

Cineastes amb complexe de Froilán?

(per cert, pels qui estigueu indecisos de cara a aquest Sant Jordi, us recomano l’últim Veus en off, on faig recomanacions literàries per a tu, tu, tothom. Serà per gustos, així que no poseu excuses per a sortir demà i no tornar amb un bon llibre a casa! :D)

Quant a Anna Gumbau

19 años. Mis grandes pasiones son el Mundial de Motociclismo y la actualidad internacional. Sé que no tienen nada que ver, pero no tienen por qué ser incompatibles. Lectora empedernida, melómana, aprendiz de muchas cosas, y futbolera. Yo creo en Rossi.
Aquesta entrada ha esta publicada en Personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s