“Jo, quan sigui gran, vull ser Rosa María Calaf”

Cada cop que sentim parlar o llegim entrevistes de Rosa María Calaf, ens trobem davant una autèntica lliçó de bon periodisme. Molts, com jo, hem conegut el món a través dels seus ulls i la seva paraula. No és d’estranyar, doncs, que sempre digui que ella és un dels meus grans referents.

Doncs ahir, sobre les 23.30, quan ja hauria de ser al llit, em vaig creuar de casualitat amb aquest vídeo d’una ponència organitzada per TED, que té d’altres conferències que valen moltíssim la pena de veure. Em quedaria amb moltes, moltíssimes cites. Reflexions sobre la professió, sobre els seus inicis, desigualtats home-dona, horrors de la guerra, la ‘fugacitat’ de les notícies… però, potser, la que més m’ha arribat és aquella que diu que la premsa pot canviar i millorar el món dels qui hi vivim. Concepció romàntica, sí…

Si us plau, si teniu 30 minuts (que els teniu, segur), no us el perdeu. La lliçó de periodisme rigorós, compromès i ètic que ens dóna, la seva visió del món… és d’aquelles que no s’acostuma a trobar a les facultats de periodisme.

——————

Molts cops, quan dic que estic estudiant periodisme, em pregunten “ah, que vols ser la pròxima Sara Carbonero, o què?”. I sempre me’n ric, de tanta ignorància (sempre ho he dit i algun dia n’escriuré al respecte: falta cultura mediàtica en aquest país). I molts cops m’he de contenir per no respondre un “no, en tot cas, la pròxima Rosa María Calaf, la pròxima Gemma Nierga o la pròxima Ana Pastor”. Ho veieu, oi? Precisament, són aquestes les periodistes de què parla Calaf, que no cauen en l’error de ser elles la notícia.

(sí, reconec que en 40 anys poden canviar molt les coses, i la determinació per a fer del periodisme i de la maleta els meus millors amics em sobra. A més, Calaf i jo tenim una cosa en comú: els estiueigs a la Costa Brava!)

Quant a Anna Gumbau

19 años. Mis grandes pasiones son el Mundial de Motociclismo y la actualidad internacional. Sé que no tienen nada que ver, pero no tienen por qué ser incompatibles. Lectora empedernida, melómana, aprendiz de muchas cosas, y futbolera. Yo creo en Rossi.
Aquesta entrada ha esta publicada en Periodisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s